L’experiència de l’exjugador de la UE Lleida, en l’àmbit de les categories formatives, fa que recomani la paciència per davant de tot. Condemna les actuals presses i les obligacions que només fan que generar ansietat i frustració en els joves futbolistes. Fins i tot el no jugar, diu, forma part de l’educació esportiva, i entrenadors i pares han de transmetre que tot compta: ja sigui formant part de l’1 a l’11 com de l’11 al 25.
Cal deixar els nois jugar, gaudir i completar tot el procés contribuint a extreure el talent particular de cadascun d’ells. Voler anar massa de pressa va en detriment del creixement que cal experimentar i fa que es perdi molt potencial perquè hi ha jugadors que es rendeixen quedant-se a mig camí. Ell mateix va arribar a la Primera Divisió amb vint-i-quatre anys per això afirma que s’ha de mantenir la il·lusió, ja que potser no ho aconsegueixes als vint però als vint-i-cinc sí.
Enrique Martín Monreal ha recordat quan va arribar a Ponent, una decisió que ha qualificat d’encert total tant en l’àmbit futbolístic com personal. Va ser el primer cop que sortia del seu petit poble a Navarra i la capital del Segrià forma part del seu recorregut vital perquè va suposar el primer cop de moltes coses. D’entre els companys de vestuari amb qui va coincidir assegura que si un parlava bé, l’altre millor: de l’afició, del club, de la gent, dels directius, de la ciutat…
Tornar, ha dit, és sempre un motiu d’alegria per això ha agraït la invitació que li ha fet el Lleida Esportiu. El navarrès ha glossat la seva experiència professional per encetar el programa d’activitats que pretén dinamitzar la Base Blava. Hi ha assistit un centenar de persones que, en acabar, han compartit un refrigeri a les instal·lacions del Camp d’Esports.
